Victòria molt treballada, record de sis partits seguits guanyats i lideratge compartit.
El Vilafranca va haver de lluitar fins el final per sumar tres punts davant un bon Vic, a la primera part.
Sis victòries seguides és tot un record del Vilafranca en la seva història a tercera divisió i aquesta vegada ,han estat tres punts davant un Vic que va plantar cara i s’avançà al marcador, al final, una victòria al darrer sospir, de partit que val un liderat encara que sigui compartit.
(veure fotografies del partit, al final de la crònica)
Pesava la responsabilitat.
Segurament pel fet de voler arribar a la sisena victòria consecutiva, el Vilafranca no va fer un bon primer temps, el s del Penedès, van haver de jugar amb un migcampista de lateral dret i un lateral esquerra de central, també es cert que el Vic es va mostrar ben organitzat i sabia arribar amb certa claredat a la porteria local. La primera part doncs, va ser un puja i baixa constant, amb futbol directa dels dos equips, sempre buscant l’espatlla de l’oponent i precisament van ser els visitants qui van gaudir de les millors oportunitats, de manera que Verdaguer i Molist, un amb el peu i l’altre de cap van tenir bons remats a porteria al voltant de la mitja hora. Als 36 una jugada d’Almendros es ben aturada per Tato, però el seu rebuig va a peus de Soler que marca el primer gol de la tarda, resultat amb el que s’arribaria al descans tot i un gol anul·lat a Puchi en recollir un rebuig del porter foraster després d’un xut de Ruben Ortiz i que l’assistent va assenyalar com a fora de joc.
Remuntada impensable
En temps de descans, l’entrenador local Puchi va donar quatre consells que van servir per capgirar la mentalitat d’un Vilafranca que de seguida va anar per feina i va veure com als cinc minuts de la represa, Reyes era travat dins l’àrea per Pol i el col·legiat va assenyalar pena màxima després de consultar amb l’assistent. Puchi es va encarregar d’inaugurar el marcador i a l’hora fer el seu primer gol a la lliga. S’havia empatat un partit que semblava complicat i això va esdevenir en un Vilafranca que va anar a mes i que va buscar el segon. Per la seva banda el Vic va intentar desnivellar el lluminós i va tenir la seva oportunitat amb un llançament de falta de Soler als 72 que parava Tato en una bona intervenció. Anaven passant els minuts i el Vic s’anava conformant amb l’empat tot i que a la contra volia fer mal. Ja en temps de descompte, podríem dir a la darrera jugada de partit arribava la sentència en una jugada llarga a l’àrea visitant en que la pilota va anar a peus de Marquez qui va xutar entre el pal dret i el porter i va fer esclatar el deliri entre els afeccionats locals
Fitxa Técnica
Vilafranca: Tato, Pere Roca, Bacaicoa, Isma, Rubén Ortiz, Calvo, Antolínez (Molina 40’), Santolalla (Valerio 77’), Reyes (Marquez 66’), Dani Delgado i Puchi.
Vic: Buetas, Carrascal, Jordi Pla, Espiñeira, Trulls (Bejar 61’), Almendros (Vilanova 81’), Soler (Rossell 73’), Pol, Oscar Muñoz, Molist i Verdaguer.
Gols: 0-1 Soler (min 36). 1-1 Puchi de penal (min 50), 2-1 Marquez (min 94).
Àrbitre: López Quintana de la delegació de Barcelona.
Targetes: Grogues al local Dani Delgado i als visitants Verdaguer, Pol i Espiñeira.
Incidències: Tarda agradable al Municipal amb 300 persones. Va debutar aquesta temporada Pere Roca jugant de lateral dret, record del Vilafranca amb sis partits seguits amb victòria i també de Puchi a la seva carrera com entrenador.
{gallery}web/2011/octubre/cronica9{/gallery}
