Dilluns passat, dos dies després de la victòria del Vilafranca a terreny del Sant Cristobal de Terrassa un afeccionat comentava a un membre de la directiva: “aquest si que pujarem, veritat?”. La resposta no te cap mena d’importància, ja que el que mes sorprèn és que l’afeccionat que feia el comentari ni és soci ni se l’acostuma a veure els diumenges al Municipal per presenciar els partits del Vilafranca i en canvi deia un “pujarem” en lloc, pot ser de dir, “pujareu”.

Es curiós que la gent s’apuntin al carro dels guanyadors i es facin com a seu un èxit que no és per casualitat, que és fruit d’un gran treball que, des de l’agost estan portant a bon terme la directiva, el cos tècnic i els jugadors. No és per casualitat que hi hagi una veritable pinya a la plantilla, els jugadors malgrat la pressió del seu entrenador tant a l’hora d’entrenar com en els partits, estan a morir amb ell i ho donant tot durant els encontre dominicals, no hi ha equip a la categoria que corri tant com el Vilafranca. A principi de temporada l’entrenador Puchi ens deia: “no se quants partits guanyarem, empatarem o perdrem, ara bé, el que puc assegurar és que ningú correrà com nosaltres” i dit i fet, de manera que, a part d’anar líders s’ha aconseguit que els demés equips quedin sorpresos davant el joc dels vilafranquins i en un altre ordre de coses, cal dir també que gràcies a un màxim respecta a les decisions arbitrals que l’equip sigui un dels que menys targetes veu, de fet no ni ha cap per protestar.

 

Doncs bé, jornada 24, a catorze del final i líders amb més de tres partits d’avantatge amb el quart classificat (recordem que en pugen tres) o el que és el mateix amb moltes possibilitats d’estar l’any vinent a Tercera i en canvi, durant els partits del Municipal la tribuna segueix buida. Quant llegim  els diaris esportius veiem que en la majoria dels casos son 150 espectadors als camps. No s’acaba de comprendre com a Primera Catalana només hi van 150 animes i es podria entendre si un equip lluita per no baixar, però en el cas del líder, que no ha perdut ni un sol punt a casa, que s’han vist 23 gols en 12 partits i que tant sols se n’han rebut dos, no és lògic. Aquests números de campió i tant sols 150 espectadors, vol dir que aquí falla alguna cosa. Ah! I un altre dia parlarem de l’edat dels 150 espectadors. On son els joves?